Cap oblit és casual. El cap de les persones és així. La nostra memòria pot haver estat manipulada, mutilada o adreçada a deixar en la caixa de l’oblit determinats passatges històrics o personatges d’altres èpoques.
El franquisme no va gastar cap mecanisme subtil de cap expert en comunicació actual per fer oblidar a Vicent Miguel Carceller. Els franquistes no van dubtar a afusellar a qui volien silenciar, a soterrar en fosses comuns artistes, intel.lectuals o periodistes que parlaven d’allò que els feixistes no volien que el poble coneguera.
El franquisme va dur endavant la seua estratègia del terror adreçada a llevar dels llibres d’història a personatges com Vicent Miguel Carceller. No és casualitat que els teus pares no sàpien qui era Carceller, no és casualitat que tú tampoc ho conegues. No han volgut que ho conegues, i punt. Per això el mataren, per això censuraren la seua obra, per això van mutilar la nostra història.
Els feixistes no podien consentir que es riguérem de les caricatures de Franco travestit, dels ‘snobs’ bugesos valencians que parlaven castellà, de la doble moral de l’Esglèsia. Els feixistes deixaren en l’oblit, a colp de fusell, la primera revista que va arribar als 500.000 exemplars de tirada en tota Espanya, fent humor sobre els feixistes.
A Paterna alguns tenim l’orgull de dir que Carceller vivia al meu poble, a la Canyada. Que tenia un xalet amb reproduccions del Micalet, de barraques o de les Torres de Serrans on molts anaven a fer-se fotos. Fins i tot, les fadrines venien a la Canyada a ‘tocar-li el cul al nano’, la lleu carícia a l’escultura en recerca de bona ventura.
Eixe orgull ens ho llevaren, eixa part de la nostra història, de les nostres rialles, dels records dels antics, acabaren soterrats en l’oblit.
Afortunadament tenim persones que volen rescatar Carceller de l’oblit. La Universitat de València ja ha pogut fer exposicions de la seua obra, l’Ajuntament de Paterna també, fins i tot Compromís premia la sàtira de les falles amb un premi Carceller. De fet la biblioteca municipal de la Canyada ja porta el seu nom. Ara, només ens falta que el poble recupere la memòria, les ganes de riure i vulga conèixer més de Carceller i de la seua obra. Això seria ‘de Traca’!
