Després de la aliança electoral amb Íñigo Errejón, quines penseu que són les possibilitats de Más País i Compromís per a les eleccions del pròxim diumenge?
Crec que podem ser la sorpresa de la nit. Anem de menys a més, i pense que després d’aquest final de campanya tenim moltes possibilitats. En el cas de Compromís, jo estic segur de què no aniré a soles a Madrid.
A més, la aliança que hem fet ens permet estar molt còmodes. És una aliança de tu a tu, horitzontal, on nosaltres posem les sigles, les persones i el programa. I és la coalició qui assumeix les nostres demandes. D’aquesta manera, serà sempre Compromís qui marcarà la posició y qui defendrà.
També s’ha de tindre en compte que hi ha uns altres partits dins de la coalició com ara Equo amb qui ja havíem treballat abans. Amb aquesta unió jo que crec, i això ho dic de veritat, que hem plantat una llavoreta que pot germinar i fer-se molt més gran en el futur.
I com penseu que seran a partir d’ara les relacions amb Podemos? Perquè, precisament, al debat d’ahir Pablo Iglesias va ser l’únic candidat en nomenar l’infrafinançament valencià.
Tres segons concretament van estar els valencians al debat, sí. O cinc, perquè Pablo Casado va aprofitar per dir-li a Sánchez que ha pactat amb separatistes independentistes, i jo quan escolte açò em quede molt estranyat.
Però, pel que fa a les relacions, u ha d’entendre que en política tots tenim el mateix dret a viure el nostre moment, i és clar que tots volem estar presents a la taula electoral. Però una cosa és el que es fa durant la campanya, i una altra molt distinta és el que finalment voten els ciutadans.
Una vegada ha passat la campanya i els ciutadans han emès els seu juí, el que hem de fer els polítics és entendre’ns i deixar de banda les picabaralles particulars. Perquè al cap i a la fi, és la estabilitat del govern i la voluntat dels valencians el que ha de quedar per damunt de tot.
I, parlant d’interessos valencians, quines són les primeres coses que posareu en marxa una vegada arribeu al Congrés dels Diputats?
Jo diria quatre. Una és fonamental: el finançament. Ahir quan Abascal parlava de despilfarro… Despilfarro el que ha fet l’Estat, que és qui ha generat el 70% del deute. I açò tenint en compte que ni tan sols té les competències més importants com la Sanitat o la Educació, perquè aquestes estan en mans de les autonomies.
Per tant, és la nostra autonomia la que suporta la gran part del pes de l’Estat del Benestar i, per tant, el mínim que hauria de fer el govern central és transferir-li el cost dels serveis que presta. Una proposta de Compromís? Que en huit mesos el govern presente un nou model de finançament per als valencians.
Segon bloc: la dependència. Els valencians no solament patim infrafinançament, sinó que a més l’Estat incompleix les seues pròpies lleis, com la de la dependència. L’Estat està obligat a assumir el 50% d’aquest pressupost, i nosaltres l’altre 50%. Ara mateix, nosaltres estem assumint el 88%. Açò vol dir que estem pagant un 33% de diners que són responsabilitat del govern i que hui per hui els valencians no podem emprar en altres coses. Per tant, farem que l’Estat carregue amb la seua part.
Després, les infraestructures. No pot ser que València siga l’única gran ciutat que no reba ni un sol euro de l’Estat per tal de millorar el seu transport metropolità: trens de rodalies i un llarg etcètera. Pel que fa a l’AP-7, exigim també una eliminació total dels peatges i costos. Els valencians portem 50 anys pagant-la, jo crec que ja és suficient. I, en relació amb grans infraestructures, no poder oblidar-nos de la defensa del corredor de la costa i el Corredor Mediterrani. Tampoc del túnel passant a la ciutat de València.
I per últim, el tema de la emergència climàtica. Quan parlem de emergència climàtica, una cosa fonamental és mantindré a la gent en la terra i que el paisatge no quede abandonat. En eixe sentit, el govern central té des de fa molt de temps un deute amb els llauradors valencians, que sempre han sigut les grans víctimes de la PAC. I ja no parlem concretament d’aquest últim any, amb l’escàndol dels cítrics, que l’Estat ha preferit impulsar lobbies mundials en lloc de defensar els interessos de l’agricultura del seu propi país.
Aprofitem que estàs a Paterna per parlar de Intu Mediterrani?
Nosaltres entenem que aquest és un problema que no beneficia a ningú. Hem de pensar que el xicotet comerç és el que dona vida a les ciutats, perquè sinó aquestes serien dormitoris i poc més. El xicotet comerç reparteix socialment els seus beneficis, i a més dona treball a moltíssima més gent que les grans superfícies comercials. Tampoc podem oblidar que aquest últim model ja s’està abandonant en molts països europeus, perquè una i altra vegada ha demostrat ser poc rentable.
Pense que és molt més important impulsar el xicotet comerç que és el que dona diners a la gent, perquè amb el model de gran superfície els diners sempre acaben a la butxaca dels accionistes i no dels treballadors.
Fa uns dies, el Partit Socialista va anunciar l’ampliació de la N-220. Quina és la teua opinió sobre aquesta obra i l’ampliació del bypass?
Quan arriben eleccions el Partit Socialista anuncia grans obres i després, només acabem de votar, ja no les tornem a sentir. Va passar amb el finançament i passa ara amb les carreteres. Bé, nosaltres estarem damunt de Ábalos o de qui siga Ministre de l’Interior per tal de que l’ampliació de la N-220 siga una realitat.
El tema de Font de Gerro és primordial, perquè jo he estat allí diverses vegades i de seguida m’he adonat del problema del accessos. Hui dia no pot ser que una superfície industrial d’aquestes característiques no tinga bones connexions.
Després, en el tema del bypass, nosaltres pensem que no per posar més carrils o fer-lo més gran anem a solucionar el problema. En eixe sentit jo estic del costat de Compromís per Paterna, que proposa solucions molt més raonables i que no obliguen a destruir més territori.
Un altre tema que a Paterna ara és molt incandescent és l’assumpte de la memòria històrica. La Diputació, per la seua banda està fent molts treballs d’exhumació al cementeri. Suposem que a nivell nacional també es seguirà aquesta línia?
Traure al dictador del Valle de los Caídos no acaba amb el problema. El problema s’acabarà quan totes les persones que estan soterrades de manera absolutament anònima puguen tornar a les seues cases. Els llauradors de Xàtiva, de Gandia, que estan ací… La justícia es farà quan tots ells tornen al seu lloc d’origen i les seus famílies els donen sepultura digna.
És una indignitat que tants anys després encara tenim tantes foses tancades. I el que s’ha de fer precisament des de el govern de l’Estat es donar-li un espentó a la Llei de Memòria Històrica, per tal de que no siguen els ajuntaments ni les diputacions els que hajen d’assumir el cost complet.
I, també a Paterna, es parla molt de la cessió de les casernes militars. Fa uns mesos s’anuncià la cessió d’una part però encara no ha tingut lloc. Què proposa Compromís?
Jo en eixe tema sempre estaré al costat del que diga Compromís per Paterna. Però el tema d’una caserna dins del poble… Açò ja no és temps. La cessió és una reivindicació històrica del barri de Campament que també es troba ofegat per les infraestructures. Volem donar bones alternatives als militars per tal de reubicar-se i que aquest terreny puga ser utilitzat per la gent del poble. És una gran oportunitat per instal·lar espais públics educatius, esportius, etcètera.
De moment, més enllà d’anuncis en premsa, no hem vist cap paper firmat que de veritat ens confirme un acord entre el Ministeri de Defensa i l’Ajuntament de Paterna.
Pel que fa a la Llei Mordassa, Compromís sempre ha defensat la seua retirada.
A mi em fa gràcia el lema del PSOE en campanya. Ara sí, ara govern o ara no sé què. Ahir va dir que ara sí que derogarà la Llei Mordassa. I clar, tu et preguntes, per què no has mogut ni una coma en el any i mig que has tingut majoria suficient en el Congrés per traure-la endavant? Ara sí i abans quan tenies oportunitat no?
Hi ha molta gent que s’exposa ara mateix a sancions o inclús encarcerament per una llei que podríem haver derogat tranquil·lament en el any i mig que Pedro Sánchez va a estar al cap del govern. Per tant, jo de vegades dubte molt del “ara sí” socialista.
Per tal de concloure, no podem anar-nos sense parlar de la situació amb Catalunya. Què proposa Compromís i Más País per tal de solucionar el conflicte?
A l’únic que li ve bé parlar sense parar de Catalunya i que la situació no s’arregle mai és a la dreta. Jo l’altre dia vaig anar a un debat i la cap de llista del Partit Popular en només vint minuts va dir vint-i-tres vegades Catalunya i sols tres Comunitat Valenciana. Nosaltres en aquesta campanya volem fer justament el contrari: vint-i-tres vegades els problemes d’ací i tres vegades els d’allà. Perquè sí que és un problema important d’Estat, però no és l´únic.
Però no vull que es diga que he eludit la pregunta, així que la responc: a Catalunya el que fa falta és que els polítics comencen d’una vegada a fer de polítics i que deixen de derivar tots el seus problemes als jutjats. A Catalunya fa falta, per una part i per l’altra, que els polítics comencen a mostrar un poquet d’altura i que entenen que hauran d’arriscar.
En realitat, l’única manera de resoldre el problema és fer el que estem fent nosaltres ara mateix: assentar-nos, mirar-nos a la cara i parlar. Vore fins a on pots arribar tu i fins a on puc arribar jo. I d’aquesta manera, prendre una decisió que potser no m’agrade ni a mi ni a tu, però que permetrà la convivència durant moltes generacions més.
