Masclisme quotidià? Però no es diu micromasclisme? Crec que hem de començar a canviar eixes denominacions que fan menys important allò que pateixen les dones tots els dies. És a dir, allò que per desgracia s’està fent quotidià. Eixa violència que pateix una dona pel seu company o superior al treball, tindre por a ficar-se un vestit pel “que diran” o la sempre reivindicada igualtat de salari entre homes i dones. Hem de trencar d’una vegada per totes eixe sostre de cristall per a que les dones puguen estar dirigint grans empreses.
Hem d’acabar amb eixa lacra que és el masclisme, que ens està rodejant. Cada dona assassinada és una taca a la nostra societat. La violència masclista és un conflicte social i ens implica a tots i totes. Els agressors han de saber que tenen a tota la societat contra. En qualsevol lloc no sigues còmplice i assenyala el masclisme.
Ha arribat l’hora de que els homes parlem, reflexionem sobre la violència masclista, no des del vessant culpabilitzador, sinó des del compromís i assumint la reflexió que toca. Necessitem la complicitat de tota la societat per acabar amb els assassinats i tot tipus de violència cap a les dones. La violència masclista no es un conflicte de parella, és un conflicte social i per tant polític. Les víctimes han de saber que no estan a soles i els agressors han de veure a tota la societat en la seua contra. Hem d’assenyalar totes i tots el masclisme, ens afecta com a societat. És l’única manera d’arribar a tindre una societat sana i igualitària. Hem de conscienciar i buscar complicitats en la societat per dir prou al terrorisme masclista. Cal que enderroquem els murs on s’amaguen els maltractadors perquè la violència masclista ens afecta a totes.
Hem de seguir llevant el focus i la responsabilitat de les dones i assenyalem cap als maltractadors i reclamem la implicació de tota la societat. La societat valenciana ha de sumar-se al Pacte Valencià contra la violència masclista. Perquè és un acord que ens compromet a tots i totes contra el terrorisme masclista.
